La Pseudogestació és un estat fisiològic pel qual passen algunes gosses al mes i mig de finalitzar el zel. Aproximadament 6 de cada 10 gosses tenen desequilibris hormonals causan un embaràs psicològic.

L’embaràs psicològic és una patologia cada cop més comuna en gosses no esterilitzades. Si veus que la teva gossa té un comportament estrany o actuà de manera diferent podria estar tenint un embaràs psicològic.

Quins símptomes podem observar?

Podrem veure canvis tant físics com psicològics a les gosses.

Els símptomes físics seran com a conseqüència del augment de la hormona prolactina:

• Augment de la dimenció de les mames.
• Producció de llet (Pseudolactació).

Els símptomes psicològics:

• Pèrdua de gana.
• Adopció de joguines com si fossin les seves cries.
• Augment del nerviosisme o inquietud.
• Refregar-se constantment amb el terra i les parets.
• Reducció de la seva activitat física normal.

Escenaris possibles

Podem tenir diferents situacions:

• Hi ha gosses on els símptomes són molt suaus i al cap de 10-15 dies es recuperen sense necessitat de tractament.
• Per altra banda, hi ha algunes on la secreció de llet s’enquista o les mames s’infecten provocant una mastitis. En aquests casos, serà necessari administrar tractament.

Què podem fer?

Com ja hem comentat es tracta d’un estat fisiològic no una malaltia, però sí que té conseqüències perjudicials per a la salut de la nostra mascota. Els desequilibris hormonals que causen l’embaràs picològic poden afavorir l’aparició d’altres malalties reproductives. 

En cas de sospita que pugui tenir un embaràs psicològic, us recomanem visitar la gossa a la Clínica Veterinària Borges Vet  per poder avaluar la situació i decidir com procedir, cada cas és únic.

És freqüent, en aquests casos recórrer, a tractaments casolans per solucionar al problema. És el cas de la truita de julivert. Es tracta  d’un remei per eliminar els líquids retinguts. Tot i això, la seva efectivitat és qüestionable. Llegeix els nostres TIPS.

Tips per pseudogestació:

1. Mantenir amb observació.
2. Retirar les joguines que hagi adoptat com a “fills” de manera progressiva.
3. Evitar que es toqui les mames, sigui amb la llengua o amb les superfícies. És molt interessant l’ús de samarretes o “body’s” per protegir la zona.
4. Si hi ha molta inflamació, l’ús de panys freds sobre les mames pot reconfortar.

Per desgràcia, es tracta d’un estat fisiològic que acostuma a repetir-se després de tots els zels quan ja ha passat una vegada. Per aquest motiu, és recomanable valorar l’esterilització d’aquestes femelles i evitar posar en perill la seva vida cada sis mesos.